dimecres, 16 juliol de 2014

Barcelona: el turisme cultural i creatiu

Vitrall Palau del Baró de Quadras - Montse Crivillers
El turisme cultural i creatiu permet fer rentable social i econòmicament una part important de les inversions públiques que es realitzen. Per tant, és important tenir en compte que el turisme no és una qüestió aliena al creixement de la mateixa ciutat. El turisme s’ha convertit en un dels components estratègics i funcionals del mateix model de desenvolupament de la majoria de les ciutats del món.
  
Barcelona participa plenament en el turisme cultural. La ciutat s’ha convertit en escenari turístic, en la qual la seva oferta global passa a ser incorporada en el consum dels seus visitants. En aquest context, la cultura i els seus intangibles esdevenen un ingredient molt important del conjunt de la oferta turística de la ciutat. Hi han diverses tipologies de turisme cultural que tenen a veure amb aspectes com el paper de la cultura en la presa de decisions a l’hora de visitar una destinació. Hi han tres categories diferents de producte com són el patrimoni, el patrimoni més les arts i l’últim el patrimoni més les arts i més les indústries creatives. Els pobles acostumen a oferir patrimoni cultural i escassa oferta d’arts visuals i escèniques o indústries creatives. Respecte a les grans ciutats la seva oferta se centra en el patrimoni cultural, les arts visuals i escèniques i les indústries creatives. Per tant, la ciutat integra la majoria de les ofertes culturals existents i que poden ser decisives pels visitants quan han d’escollir una destinació.

Desglossant l’oferta cultural de la ciutat en temes urbanístics i monumentals, Barcelona compta amb un ric llegat que està distribuït al llarg del paisatge urbà. Un total de 5 conjunts i 9 béns catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO constitueixen una part important del gran atractiu de la ciutat. Gaudí, representa tot un símbol de la creació arquitectònica modernista de la ciutat i la seva obra s’ha convertit amb el pas dels anys, en un emblema de la imatge turística de la ciutat, reconeguda per tots els seus visitants. Més enllà de l’oferta arquitectònica i monumental, Barcelona, té una àmplia xarxa de museus i sales d’exposicions molt visitades. Al conjunt de béns culturals de la ciutat, cal sumar-hi l’oferta d’equipaments relacionats amb el món musical com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o l’Auditori. En l’àmbit de les arts escèniques destaquen equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, o el Teatre Lliure, entre d’altres. No cal oblidar, la vessant festiva de la ciutat que integra una varietat d’esdeveniments tradicionals, lúdics i culturals. A Barcelona es produeixen una gran quantitat de manifestacions culturals, creades per agrupacions i públics molt diversos que enriqueixen el ventall de propostes lúdiques de la ciutat.

Per altra banda, en els últims anys hi ha hagut un augment del turisme creatiu, complementari al turisme cultural més orientat a la visita d’indrets amb interès patrimonial. El turisme creatiu es caracteritza per la realització, per part del visitant, d’activitats artístiques i creatives en el seu lloc de destí. La ciutat de Barcelona ha estat capdavantera en la recepció d’aquesta nova oferta turística. Els turistes creatius busquen connectar amb els creadors de la ciutat, per mostrar el seu talent i alhora descobrir la cultura local. El resultat és la creació d’un cercle creatiu d’intercanvis molt fructífer culturalment.

En definitiva, les institucions han de continuar apostant per la innovació econòmica, social i cultural per atraure inversió, talent i turisme i poder ser competitius en el món global. Els valors tangibles i intangibles que representen la cultura i l’estil de vida barceloní són elements de l’oferta de la ciutat que permet ser una atracció per la pròpia classe creativa i aquesta a la vegada, és un recurs estratègic pel desenvolupament del turisme cultural i creatiu.

diumenge, 21 juliol de 2013

Curso de Extensión Universitaria. "Diseño y gestión de rutas e itinerarios culturales"

La Universitat de Barcelona inicia un Curso Universitario en Diseño de Rutas e Itinerarios culturales (6 créditos ECTS) dirigido a gestores y profesionales del sector cultural, ambiental y turístico interesados en el tema. El programa se realizará en un formato semipresencial con una semana presencial de intercambio de experiencias y visitas en Barcelona durante el mes de enero de 2014.

La coordinación del programa formativo se realizará desde el LABPATC Laboratorio de Patrimonio, Creatividad y Turismo Cultural de la Universitat de Barcelona y la red IBERTUR y se cuenta con la colaboración del Instituto Europeo de Itinerarios Culturales del Consejo de Europa, la Organización de Estados Iberoamericanos y la UNESCO, así como con la colaboración de entes de gestión de rutas e itinerarios culturales.

La Universitat de Barcelona forma parte de la Red Universitaria Europea de Itinerarios Culturales. Este curso es un módulo piloto promovido por esta red en el marco del Acuerdo Parcial Ampliado entre la Unión Europea y el Consejo de Europa. También colabora activamente a nivel internacional en este ámbito a través de la Cátedra UNESCO / Red UNITWIN “Cultura, Turismo, Desarrollo”.

La lengua del curso es el español aunque hay previstas sesiones en inglés en las sesiones presenciales. Los proyectos finales se podrán realizar en catalán, español, francés, inglés, italiano o portugués. Es posible optar a realizar prácticas profesionales no remuneradas en proyectos de rutas e itinerarios culturales.

La duración total del curso equivale a 150 horas y el coste del mismo es de 700 euros.

Fechas clave:

* Matriculación: desde el 15 de julio al 15 de octubre de 2013
* Fechas de realización del curso: desde el 11 de noviembre de 2013 al 31 de marzo de 2014.
* Trabajo previo de lecturas: 11 de noviembre de 2013 - 12 de enero de 2014
* Semana presencial: 13-18 de enero de 2014
* Período de realización del trabajo final: 19 de enero - 31 de marzo 2014
* Entrega del trabajo final: 31 de marzo de 2014

Enlace: http://issuu.com/jorditresserras/docs/curso_extensi__n_universitaria_-_di/1

 

dijous, 6 juny de 2013

Necessitats formatives del sector turístic



El 5 de juny ha tingut lloc a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya la presentació de l’estudi sobre les necessitats formatives del sector turístic. Aquest informe és fruit d’un encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca en el procés de renovació del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya.

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la importància de la formació en el sector turístic des de la perspectiva  del valor que atorguen les empreses turístiques a la formació de què disposen les persones que treballen en aquest sector. Aquest anàlisi s’ha centrat en 5 àrees turístiques que comprenen les activitats de restauració, allotjament, transport, intermediació turística i activitats d’oci i entreteniment. 

En primer lloc s’ha elaborat un mapa de les ocupacions del sector turístic a partir de l’anàlisi de les dades estadístiques. A continuació s’ha analitzat l’oferta formativa en l’àmbit del turisme. Un altre capítol fa referència a la demanda de formació de les empreses del sector turístic després de l’anàlisi d’una enquesta feta a 430 empreses amb la finalitat de conèixer el valor i la demanda de formació per part de les empreses turístiques. A partir d’aquestes dades s’ha fet una aproximació a l’encaix entre l’oferta i la demanda formativa i també s’inclou les fitxes de les ocupacions del sector turístic elaborades amb tota la informació que conté l’estudi. Finalment hi ha un apartat de consideracions i recomanacions.

Aquest últim apartat recull un total de 49 recomanacions i entre les més importants caldria destacar:

  • Impulsar accions de revalorització entre la població per tal d’atraure i retenir talent.
  • Potenciar els serveis d’orientació acadèmica i professional.
  • Atreure el jovent.
  • Prestigiar les ocupacions del sector.
  • Promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitació i productivitat.
  • Disposar de dades i d’informació, mitjançant una eina estadística estable.
  • Estudiar la relació entre formació i competitivitat.
  • Millorar la informació, promoció i difusió de tota l’oferta formativa a les empreses
  • Establir mecanismes d’actuació davant la sobrequalificació i subocupació.
  • Millorar les competències en idiomes, incidint en els recursos i les metodologies aplicades. 

Podeu trobar l’estudi íntegre en el següent enllaç:


dimarts, 4 juny de 2013

LABPATC Barcelona international summer school 2013


Del 17 al 28 de juny el LABPATC organitza la international summer school. El laboratori de patrimoni, creativitat i turisme cultural és una iniciativa innovadora promoguda per un grup multidisciplinar de professionals, investigadors, consultors, estudiants de postgrau i doctorands vinculats a la Universitat de Barcelona (UB) amb el recolzament de la xarxa IBERTUR

El laboratori centra la seva línia d’acció en els àmbits del patrimoni, el turisme cultural i el desenvolupament sostenible. Impulsa iniciatives de recerca, formació especialitzada i desenvolupament de projectes en col·laboració amb altres institucions acadèmiques de referència, organitzacions públiques i privades, empreses i organismes internacionals. 

Labpatc Barcelona international summer school 2013 és una trobada internacional per la formació de professionals i la creació d’un espai obert per compartir experiències, bones pràctiques i presentar estudis innovadors i projectes de col·laboració. Està dirigit a professionals d’institucions internacionals, administracions publiques, empreses i organitzacions del tercer sector, i estudiants de postgrau i doctorat.

L’oferta està formada per 4 cursos intensius i 2 conferències gratuïtes.

Cursos:

18 i 19 de juny:
- Défis et tendances du Tourisme Culturel.

20 i 21 de juny :
- Gestió cultural i turística de cases singulars.

25 i 26 de juny:
- La comunidad como protagonista. Accesibilidad e inclusión social en museos y espacios patrimoniales.

27 i 28 de juny:
- Cultural tourism in urban destinations. What makes for success?

Podeu trobar el programa detallat i com fer la inscripció en el següent enllaç:

Labpatc summer school 2013 

diumenge, 26 maig de 2013

Los itinerarios culturales entre el desarrollo local y la identidad europea



Del 15 al 18 de mayo de 2013 hemos estado en Toulouse al evento “Carrefours d’Europe” cuya temática principal ha sido señalar la importancia de los itinerarios culturales europeos en el desarrollo de una nueva forma de turismo, centrado en el respeto al medio ambiente, las culturas y las poblaciones. La finalidad de estas jornadas ha sido la de promover la cooperación y los intercambios entre los socios de los servicios turísticos y destacar el potencial de esta nueva forma de turismo.
 
Durante estos días hemos asistido a conferencias, talleres y a diferentes eventos culturales en relación con la semana de Europa en Toulouse. Al mismo tiempo también se ha organizado una exposición sobre las rutas culturales y una feria con stands donde los diferentes itinerarios y empresas podían presentar sus productos.
 
Toulouse - Montse Crivillers
A través de las conferencias se ha puesto en relieve cómo las rutas culturales fortalecen los valores, el patrimonio común y afirman un sentido de ciudadanía europea. También impulsan el desarrollo económico y social de las regiones a través de la cooperación interregional y el diálogo. Los itinerarios culturales son una herramienta donde cada actor tiene que asumir su responsabilidad, pero a la vez, se han de generar sinergias entre los diferentes sectores implicados para el fortalecimiento de un turismo cultural europeo. Es muy importante la creación de un sistema de evaluación de las rutas para la consolidación de un producto sostenible que implique a la población local. Se tiene que tomar conciencia del valor económico del turismo como generador de empleo. A parte de estas conferencias más genéricas sobre el papel de las rutas culturales en el ámbito europeo también hubo una parte dedicada a la presentación de proyectos y buenas prácticas que permitieron ver como se trabaja para llegar a un mayor número de público.
 
Conference "Carrefours d'Europe" - Montse Crivillers

Durante los talleres se trataron diferentes temas en función de los intereses de cada actor de la industria turística europea, las organizaciones culturales y los poderes políticos con la finalidad de explorar las oportunidades de trabajar juntos para promover las rutas culturales. Los talleres se dividieron en seis temáticas que pretendían analizar la creación y la gestión sostenible de una ruta cultural, su financiación, las herramientas de promoción y comercialización, el turismo social como vector de desarrollo de rutas, las redes europeas activas dentro de la área del turismo y la cooperación entre la Comisión Europea y el Consejo de Europa para el desarrollo de itinerarios culturales. 

Atelier "Carrefours d'Europe" - Montse Crivillers

Para concluir estos días intensos de aprendizaje y de experiencias compartidas, todos los participantes fuimos invitados a conocer la ciudad de Albi, inscrita en la lista del patrimonio mundial de la UNESCO. Una excelente oportunidad para visitar esta ciudad llena de historia donde hay que destacar su imponente catedral y el museo Toulouse-Lautrec. 



Albi - Montse Crivillers

Los documentos de las jornadas se pueden encontrar en el siguiente enlace: 

Carrefours d'Europe

dilluns, 31 desembre de 2012

Descobrint: La Grande Galerie de l'Évolution de Paris

La Gran Galeria de l’Evolució forma part del Museu Nacional d’Història Natural des del 1889. Als anys noranta esdevé un espai d’exposicions permanents que posen en valor i mostren la diversitat dels éssers vius i l’evolució de la vida a través d’una important col·lecció d’animals dissecats.

Abans de convertir-se en la Gran Galeria de l’Evolució, l’antiga Galeria de Zoologia havia estat abandonada. Des de 1965 es va tancar a causa dels danys de la Segona Guerra Mundial. L’enorme sostre de vidre va ser destruït, deixant que el temps i els rajos del sol deterioressin els animals que estaven exposats. Es va realitzar un gran treball de restauració de l’edifici i de taxidèrmia per poder exposar més de 4.500 animals en 3.000 m2. La nova Galeria va ser inaugurada el 1994.

En aquest gran edifici la llum hi juga un paper crucial. L’envidrament deixa passar una lluminositat diferent en funció de l’hora del dia. Una certa màgia sorgeix en aquest univers on cadascun dels animals exposats rep els rajos de llum que contrasta amb les zones de penombra. 

La Gran Galeria de l’Evolució està organitzada en quatre plantes. Els dos primers nivells (0 i 1) exposen la diversitat de vida en l’entorn marí i terrestre. El nivell 2 està dedicat a l’home i a les seves accions sobre el medi ambient. El nivell 3 aborda la qüestió de l’evolució. Finalment hi ha el magatzem en el soterrani que no és visitable pel públic en general i que conté una zooteca amb més de 9 milions d’animals conservats. 

El nivell 1, el terrestre, és la part de l’exposició més famosa, la posada en escena és sublim i hi descobrim més d’un centenar d’animals avançant com una caravana cap a l’Arca de Noè. Liderats per elefants i girafes, les gaseles i la resta d’animals segueixen en fila índia. Gran part de la fauna africana hi és representada.




Gran Galeria de l’Evolució
Jardin des Plantes – 36, rue Geoffroy
Saint Hilaire 75005 Paris
www.mnhm.fr

  
Horaris:
De 10 h. a 18 h. tot l’any
Galeria tancada els dimarts i l’1 de maig

dimarts, 18 desembre de 2012

VIII Jornada de Patrimoni Cultural – La Pedrera



Notre Dame de París - Montse Crivillers
La vuitena jornada de Patrimoni Cultural de La Pedrera ha estat dedicada aquest any als usos del patrimoni vinculats amb el desenvolupament, la seva gestió, la seva relació amb la ciutadania i el turisme sostenible.

La jornada ha començat amb la intervenció de Xavier Cubeles, el qual ha parlat de l’impacte que té el patrimoni i com s’han d’entendre les dinàmiques de distribució. Els actius patrimonials tenen un impacte sobre el desenvolupament social i econòmic dels territoris. Aquest impacte es distribueix en el territori de manera desigual, per exemple, els museus més visitats a Catalunya, es troben a la província de Barcelona i concentren més del 70% del conjunt dels visitants. Per tant, s’haurien de definir estratègies per aconseguir una distribució més equitativa dels assistents en els actius i serveis patrimonials. El repte del segle XXI és captar l’atenció d’una forma més diversificada.

Seguint en aquesta mateixa línia de la distribució dels visitants i més centrat en el turisme cultural la Núria Galí ha parlat del problema de la concentració espaial en les destinacions turístiques amb tot els inconvenients que aquest fet genera a la població local. La principal conseqüència és la tensió que es produeix entre els turistes i els residents, una relació que segons l’índex d’irritabilitat (George Doxey) es va degradant amb el temps fins arribar a una turismefòbia. Per poder frenar aquesta tendència cal un procés de sensibilització, s’ha de gestionar la diversitat de turistes i l’espai des d’una perspectiva turística coneixent en primer lloc la lògica i les dinàmiques dels visitants.

En Jordi Tresserras ens ha parlat dels diferents labels culturals internacionals que atorguen organismes com l’UNESCO, el Consell d’Europa o la Unió Europea i la importància d’aquestes marques per a donar més visibilitat als destins turístics. Ha presentat un estudi sobre el grau de coneixement de les icones i els labels a la ciutat de Barcelona. Les destinacions turístiques han de ser sostenibles basant-se en la credibilitat, conservació, capacitació, comunicació i comunitat. Hi ha d’haver per una banda una activació patrimonial sostenible i per altra una activació turística.

La jornada ha continuat amb la intervenció d’en Lluís Bonet que ha parlat del flux virtuós en la gestió del patrimoni des d’una visió econòmica. El flux comença en el moment que les institucions patrimonials es generen com a una voluntat dels membres de la comunitat. Aquesta voluntat es transforma en recursos i a continuació hi ha un pas cap a una estructura organitzativa. Tots tenen una missió i aquesta condiciona el tipus d’oferta que si és bona acaba generant demanda. Per tant, un dels aspectes fonamentals consisteix en sensibilitzar la comunitat de referència. A partir d’aquí s’ha avaluat diversos aspectes relacionats amb l’economia del patrimoni. L’oferta patrimonial ha de tenir un desenvolupament sostenible i perquè això sigui possible ens ha explicat el símil del tamboret i que necessita de tres potes perquè s’aguanti. La primera pota és la importància en la preservació del patrimoni, la segona és la qualitat del servei ofert i la tercera fa referència a la comunitat local ja que aquest patrimoni també ha d’estar al servei de la població local. Una gestió integral del patrimoni ha de pensar en aquests tres paràmetres.

La segona part de la jornada ha estat destinada a explicar els nous equipaments que s’estan creant en temps de crisi. En Quim Torra ha explicat el nou centre cultural del Born que s’inaugurarà l’11 de setembre de 2013, any de la celebració del tricentenari dels fets de 1714. El gran protagonista serà el jaciment que servirà per explicar aquest episodi de la història de Barcelona i com es vivia a l’època. A l’equipament hi haurà quatre sales, l’exposició permanent on s’explicarà la Barcelona del 1700, l’exposició temporal, un espai gastronòmic i una sala polivalent. També és pretén que sigui un espai obert i es podrà travessar lliurement i connectarà el passeig del born amb la ciutadella.

La última ponència ha estat a càrrec de Vinyet Panyella que ens ha explicat el projecte de restauració a Sitges del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Museu del Cau Ferrat. S’espera que en un període d’uns dos anys es puguin inaugurar i formin part de la marca d’art de la ciutat. Es vol que el 2015 hi hagi un funcionament a ple rendiment de tots els equipaments. Aquesta marca estarà representada per cinc edificis patrimonials amb un total de 15.000 obres d’art que van de l’art antic fins al contemporani. Els museus de Sitges són uns centres on hi conflueixen variables com cultura, patrimoni, educació, desenvolupament econòmic i turisme cultural.

La cloenda de la jornada l’ha fet en Carles Duarte i ha destacat la importància en la gestió del patrimoni de la cooperació, col·laboració, creació de sinergies i la implicació de la població civil. Per tant, cal sumar forces i recursos i se li ha de donar a la cultura la importància que té. Aquesta jornada ha ajudat a repensar tot allò que fem.